El guix de Guixers

Guixers és un municipi de la Vall de Lord, amb 150 habitants i 66 quilòmetres quadrats. Una de les seves principals activitats econòmiques és la indústria del guix, que també dóna vida a un sector de la Vall de Lord i Berguedà. L'empresa Knauf transforma el guix del municipi en plaques per a la construcció.

Des que l'empresa està en funcionament (uns quinze anys) s'ha explotat una mina a cel obert i actualment se'n està explotant una altra a Coll de Berles.

Vista general de la mina a cel obert de Coll de Berles, la planta de Knauf (al centre) i Sant Llorenç de Morunys

Mina a cel obert de Coll de Berles vista des de Cap de Balç al nord

La pregunta més freqüent entorn a aquest guix és "Fins quan durarà el guix?". Un primer pas per resoldre aquesta pregunta és consultar la base geològica 1:50000. Amb ella es poden observar diferents afloraments de guix al municipi de Guixers, els dos més pròxims a la planta de Knauf ja han estat explotats, però encara se'n poden observar onze més, això sí, alguns segurament no són rendibles per les seves dimensions reduïdes i/o la seva distància a la planta.

Mapa topogràfic amb la ubicació dels afloraments de guix, en taronja, al municipi de Guixers. Els martells indiquen la mina abandonada i l'actual. Cliqueu a sobre la imatge per veure-la millor.

Bé, Guixers no és l'únic municipi entorn la planta de Knauf al qual afloren els mateixos guixos. També afloren al terme municipal de La Coma i La Pedra, però la principal activitat econòmica d'aquest municipi és el turisme i les explotacions a cel obert no el beneficien gaire.

Mapa topogràfic dels afloraments de guix al municipi de La Coma i la Pedra, en taronja. Els martells indiquen l'actual mina de Coll de Berles. Cliqueu a sobre la imatge per veure-la millor.

Amb aquestes dades us deixo que feu un acte reflexiu per aproximar els anys que poden durar les extraccions de guix a la Vall de Lord.

Els guixos que s'estan explotant s'anomenen Guixos de Beuda, anomenats així ja que els van estudiar a aquesta població de la Garrotxa. Consisteixen en anhidrita (guix deshidratat) i, guix secundari, producte de la hidratació de l'anhidrita. L'anhidrita no és útil, així que el que realment s'explota és el guix secundari.

La formació Beuda és va dipositar durant el Lutecià, fa més de 40 milions d'anys, quan es va produir una baixada sobtada del nivell del mar; així el fons marí es convertí puntualment en terreny emergit. Aquest canvi va provocar la sedimentació dels guixos. Ha ajudat molt a saber més d'aquesta formació al llarg del Pirineu oriental la cerca de petroli.